Un abocament del cerbell que busca el seu lloc al món. Un conjunt de bajanades semblants al mateix univers i la propia vida. Un espai paradoxal, autoreferencial amb utilitat terapèutica i espiritual... http://mental.blogcindario.com/ Wed, 15 Aug 2007 21:03:23 +0100 miarroba.com rss generator 0.1 http://mental.blogcindario.com/2005/07/00008-evolucio.html En un curs que vam fer fa poquet, l'Allan, ens va dir una frase que tant a mi com a la meva ella, ens va marcar: "Com voleu inpactar en el món?". Això feia referència al fet de que en aquesta vida pots decidir posar-te en el paper que vulguis: de víctima, de passant, d'espera... o pots decidir-te a actuar, agafar les regnes de la teva vida i adonar-te que el que fas té un impacte en el món. Potser pensaràs que això és fàcil de dir (sobretot si ara estàs malament). En realitat fàcil potser no és, però només cal que entenguis que durant la teva vida, has anat adaptant a tu, tot un seguit de límits (moltes vegades per a protegir-te, d'altres per poder entendre el món), i que ara mateix fan que creguis això... <br />Ara, quan escolto dir "aquell m'ha fet...",la vida m'ha fet...","el que m'estan fent", etc... me n'adono que encara no tenim prou consciència de que "ens deixem fer (o no)". Pensa que tu tens part de responsabilitat en el que sents, ningú pot fer-te sentir quelcom, sinó que ets tu qui fa quelcom amb la informació que reps de l'altre, l'interpretes i en resposta a això sents una cosa o una altra. Pensa-ho detingudament abans de negar-ho! Pensa: com fa l'acció (o inacció), o paraula, o el que sigui que penses que et fa l'altre, per fer que el teu sentiment aflori?. Per força ets tu qui està reaccionant segons els teus esquemes mentals. Una altra cosa és que ho facis inconscientment, és clar. Però veure així les coses, ens dóna les regnes, el domini (encara que necessitem aprendre com) de la nostra vida... Tue, 12 Jul 2005 18:36:15 +0100 http://mental.blogcindario.com/2005/07/00007-esta-el-mon-malament.html Em pregunto què és el que passa a la societat que està tant podrida?.. Potser simplement el que està malament és l'enfoc o la pregunta. Segons on posem l'atenció, sembla que estem en decadència i segons on la posem pot semblar que quelcom surgueix de la brutícia. Ahir mentre escoltava les notícies i marcaven i remarcaven la desgràcia de l'atemptat a Londres, vaig recordar que en molt altres indrets, la gent mora de gana cada dia, i que segurament en molt altres llocs hi ha persones patint per altres coses. D'aquesta manera vaig acabar pensant que també en algun lloc hi gent que està ajudant a d'altres a ser feliçes i segurament hi deu haver en molts indrets persones gauidint d'un moment de felicitat. Algú deu estar explicant un conte a un nen, o fent l'amor amb la seva parella, o observant un paisatge marevellós, potser al Delta de l'Ebre o ales catarates del Niàgara. Segur que ara mateix mentre milers de nens moren de fam, en algun indret es lliuta de valent per solucionar els conflictes interiors o s'ensenya a escriure i a llegir... <br />Des d'on mires el món ara? Fri, 08 Jul 2005 11:39:11 +0100 http://mental.blogcindario.com/2005/07/00006-la-magia.html A mesura que vivim i ens anem fent grans, sembla que anem perdent la capacitat de sorpredre'ns de les coses. Cada cop necessitem impressions més fortes per sentir-nos estimulats... observant els infants, resulta increible com gaudeixen de les coses més simples. A força de costum, aquest nen anirà deixat al seu cerbell un munt de noms i de categories on col·locar els següents esdeveniments per així compredre'ls. Finalment els fenomens li semblaran rutinaris i possiblement busqui emocions noves... Tot això és una forma útil que té el cerbell de generalitzar per a facilitar l'aprenentatge, però també és un fltre que em de saber deixar al seu lloc. Aprenent a observar afinant els sentits, contemplant i actuant amb plena consciència, actualitzant la curiositat que teníem de petits, podem recuperar la sorpresa i la màgia de la vida...Fer nou lo vell, pot ser un repte interessant digna d'un artista! Mon, 04 Jul 2005 12:33:46 +0100 http://mental.blogcindario.com/2005/06/00005-comentaris-de-la-ma-esquerra.html Hi ha vegades que la meva mà esquerra vol dir-me alguna cosa. No se si agafar el bolígraf o seguir escribint amb el teclat...bé si vull publicar això hauré de seguir fent lo segon. Però que consti que és la mà esquerra la que dirigeix "el cotarro". <br /> <br />El que te que dir és: <br />Des d'aquí veig les coses diferent a com les veus normalment. Tinc un punt de vista holístic, vull dir que puc veure les coses en conjunt, just el que fa falta en un món dividit per l'intelecte. De tant en tant, podríes fer-ho servir. La mà dreta va molt bé per analitzar les coses, li agrada separar-les en parts per poder estudiar-les, però per si sola no pot tornar-les a unir i així entendre-les totalment. La major part dels cops, no s'adona que sense el meu punt de vista, sense la meva perspectiva, les diferent veritats semblen contradiccions...i es que el món sembla contradir-se.. si no com expliques que la mà dreta la posa en funcionament l'hemisferi dret? i la dreta l'esquerra? com no se'm d'envolicar!!? <br />Però al cap i a la fí, les coses són com són i funcionen prou bé, exepte quan pensem que no hi funcionen, però que ho pensem, no vol dir que funcionin de malament, simplement funcionen! <br />AAiii, no se si m'explico, però al cap de vall és ven sencill! Tue, 28 Jun 2005 10:21:33 +0100 http://mental.blogcindario.com/2005/06/00004-calor-escrit-per-quot-amazona-quot.html FA CALOR... <br /> <br /> <br />És molt habitual en aquests dies escoltar per tot arreu la calor que fa, les altes temperatures a les quals ens "sotmetem", com patim la força del Sol i com ens hem d'enfrontar a aquest patiment. Curiosament, cada any ens trobem amb els comentaris de que cada cop fa més calor, que any rera any augmenten les temperatures, que la Terra s'escalfa a tota pressa i que nosaltres, pobres "humans", només fem que patir. <br /> <br />Sembla que sigui de vital importància tenir a tota hora una temperatura ambient adequada, feta a mida pels nostres desigs, que la suor ja no formi part de la vida moderna i que el fet de tenir calor no sigui més que una tortura pels nostres sentits. <br /> <br />És com si ja no puguem viure sense els aparells d'aire condicionat, o sense aquests ventiladors que més que ventiladors, semblen propulsors d'avió escopint ventades enlloc de brisa suau com la que originen els litorals per compensar les diferències de temperatura de la terra respecte al mar. Fins i tot, sembla que els ventalls ja no existeixin i que el fet de dur-ne un a la bossa només sigui cosa de iaies i, a més, què feixuc! haver de moure el canell... <br /> <br />I dic jo, no serà que enlloc de que la cosa sigui cada cop més insuportable, som nosaltres qui no ens sabem adaptar? Ens hem parat mai a pensar què fem? <br /> <br />A mi em sembla que el que passa és que cada cop ens separem més del medi, ens aïllem en les nostres cases, oficines, botigues i cinemes tots ben frescos amb l'aire condicionat i perdem el contacte amb la realitat, amb aquest exterior que no és més que part del nostre ésser i que, inevitablement, ens acompanya en el nostre viure. <br /> <br />Em sembla que, enlloc d'entendre que és normal que quan el Sol està més a prop fa més calor, que està bé expel•lir suor pels nostres porus de la pell (de fet, suar és una funció biològica molt important) acceptar que és inevitable que interaccionem amb el medi, amb la natura, amb aquest esdevenir del qual en som part important, em sembla que enlloc de tot això, no fem més que allunyar-nos, aniquilar les sensacions i conseqüentment, separar-nos d’allò que també som nosaltres. Fins i tot sembla que la natura només sigui una fera que ens ataca amb la seva força desmesurada, separada de nosaltres i preparada per envestir-nos en qualsevol moment. <br /> <br />Estem tant aferrissats en la fugida de l’experiència, de les sensacions que no ens agraden, que ja ens estem oblidant de qui som. Què lluny estem de sentir com quan érem petits, en aquelles tardes caloroses d’estiu, asseguts a la falda de la nostra iaia i ventant-nos amb aquell vano tant antic i bonic. Quan es podia suar sense avergonyir-se, quan a la gent no li calia dutxar-se tres cops al dia, quan s’obrien les finestres i corria l’aire, quan esperàvem quiets sense haver de fer coses o anar a cap lloc, sense pressa, gaudint de la conversa, menjant-nos un polo de gel. <br /> <br />No és que fes menys calor, és que no ens molestava tant...... Mon, 27 Jun 2005 13:56:39 +0100 http://mental.blogcindario.com/2005/06/00003-la-identitat.html Saps una cosa? la teva identitat és una resposta social! <br />Si,si, tant si et sotmets com si et reveles, ho fas en relació amb el que t`envolta. <br />Des de petits, primer per agradar als pares i després a la societat, anem deixant de costat moltes parts de nosaltres per sentir-nos acceptats (en un lloc o altre). <br />Negar el nostre dessitg és soterrar en l`inconscient, parts de la nostra essència. Acavem per identificar-nos amb idees, països o territoris, símbols i fins i tot marques, etc... <br />Però a un ivell més profund, tú no ets això, no ets una bandera, ni una sèrie de idees, no ets la teva família, ni les teves característiques. Encara que tot això digui coses de tú, ets més que la suma de les parts. <br />Coneta amb el teu inconscient, amb els teus dessitjos oblidats, apadrina les teves emocions més dures i descobreix qui ets en realitat... Mon, 27 Jun 2005 10:04:22 +0100 http://mental.blogcindario.com/2005/06/00002-pota-de-cabra.html L'emisferi dret del cervell.... analògic, simbolic... <br />Tantes històries brollen, que fa imaginar la vida mateixa com a simbol total d'alguna cosa, potser de Dèu.. però no anomenem a Dèu, que d'una paraula brollen inmensitat de significats diferents, i es que el significat de les paraules està en l'oient, no en el que la pronuncia. <br />Diuen que Dèu (m'havia promés no anomenar-lo) va crear l'home perquè li agradava escoltar històries... Fri, 24 Jun 2005 20:34:30 +0100