En un curs que vam fer fa poquet, l'Allan, ens va dir una frase que tant a mi com a la meva ella, ens va marcar: "Com voleu inpactar en el món?". Això feia referència al fet de que en aquesta vida pots decidir posar-te en el paper que vulguis: de víctima, de passant, d'espera... o pots decidir-te a actuar, agafar les regnes de la teva vida i adonar-te que el que fas té un impacte en el món. Potser pensaràs que això és fàcil de dir (sobretot si ara estàs malament). En realitat fàcil potser no és, però només cal que entenguis que durant la teva vida, has anat adaptant a tu, tot un seguit de límits (moltes vegades per a protegir-te, d'altres per poder entendre el món), i que ara mateix fan que creguis això...
Ara, quan escolto dir "aquell m'ha fet...",la vida m'ha fet...","el que m'estan fent", etc... me n'adono que encara no tenim prou consciència de que "ens deixem fer (o no)". Pensa que tu tens part de responsabilitat en el que sents, ningú pot fer-te sentir quelcom, sinó que ets tu qui fa quelcom amb la informació que reps de l'altre, l'interpretes i en resposta a això sents una cosa o una altra. Pensa-ho detingudament abans de negar-ho! Pensa: com fa l'acció (o inacció), o paraula, o el que sigui que penses que et fa l'altre, per fer que el teu sentiment aflori?. Per força ets tu qui està reaccionant segons els teus esquemes mentals. Una altra cosa és que ho facis inconscientment, és clar. Però veure així les coses, ens dóna les regnes, el domini (encara que necessitem aprendre com) de la nostra vida...