Em pregunto què és el que passa a la societat que està tant podrida?.. Potser simplement el que està malament és l'enfoc o la pregunta. Segons on posem l'atenció, sembla que estem en decadència i segons on la posem pot semblar que quelcom surgueix de la brutícia. Ahir mentre escoltava les notícies i marcaven i remarcaven la desgràcia de l'atemptat a Londres, vaig recordar que en molt altres indrets, la gent mora de gana cada dia, i que segurament en molt altres llocs hi ha persones patint per altres coses. D'aquesta manera vaig acabar pensant que també en algun lloc hi gent que està ajudant a d'altres a ser feliçes i segurament hi deu haver en molts indrets persones gauidint d'un moment de felicitat. Algú deu estar explicant un conte a un nen, o fent l'amor amb la seva parella, o observant un paisatge marevellós, potser al Delta de l'Ebre o ales catarates del Niàgara. Segur que ara mateix mentre milers de nens moren de fam, en algun indret es lliuta de valent per solucionar els conflictes interiors o s'ensenya a escriure i a llegir...
Des d'on mires el món ara?